No són tarongers, sinó que són, sobretot, una idea de la natura que desvela i oculta la seva profunda força. Són fruits, però són especialment la fructificació de la vida essencial. I al mig, sempre la llum que mostra llum, la llum que ens protegeix de la fosca infinita.
Potser al principi es va sentir atreta per la forma dels tarongers, i altra volta pels ametllers.
Però no era la forma de l’arbre, ni tan sols la dolçor del fruit, el que ha restat impregnat en
aquests quadres d’una sensibilitat quasi extrema. És la vida que hi ha darrera de la forma, la
idea que subjau al perfil de les fulles, les flors, els fruits. La palpitació de les coses vives, és el
que percebem. Per això és una natura que brilla de llum, que plora d’emoció amb llàgrimes
que regalimen per l’aire... Ningú no podrà negar que són tarongers. Però els que connecten
amb un concert de flauta de Vivaldi, o els que evoquen una tarda sota l’aroma dels tarongers
en flor.
