Del mar a la lava, de la tendresa a la duresa d’un cargol de ferro,
de l’informe poètic a la forma paradoxal.
Els fons informes són el gresol de formes simbòliques. Icones que sorgeixen del magma de color per fondre’s altra vegada amb el mar d’on han sorgit, per commoure l’espectador. Els blaus ens submergeixen en una vida subterrània, els vermells esclaten com una lava que es fon a la retina de qui gosa mirar. Hi ha la vida del verd, que sempre és un compost de blau i groc, i camina cap a una llum vívida. En aquesta secció hi ha una vida que colpeix, una vida que batega a vegades d’una forma inusitada, i que a vegades revela els plecs d’una estranya consciència, com indagant en un cervell que pensa i sent amb una intensitat plena. Els colors busquen la plenitud d’una forma que desvela la mancança. Per això la vida infinita del color es torna paradoxa en una llauna escalfada, un clau o una xarxa metàl·lica. La vida coartada, que malda per imposar-se. La vida que no es deixa ofegar, sinó que perviu i s’imposa a la paradoxa d’una forma que no se sap si és mirada o sexe.
